Tom Regan: La filosofia dels drets dels animals (versió prèvia a la definitiva)

La filosofia

dels drets dels animals

Tom Regan

Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons Reconeixement 4.0 Internacional. Ets lliure de:

· Compartir — copiar i redistribuir el material en qualsevol mitjà o format

· Adaptar — remesclar, transformar i construir a partir del material per a qualsevol propòsit, fins i tot comercialment

Sota les següents condicions:

· Reconeixement — Has de donar crèdit de manera adequada, proporcionar un enllaç a la llicència corresponent, i indicar si s'han realitzat canvis. Pots fer-ho de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que tu o el teu ús tenen el suport del titular de la llicència.

Pròleg [David Sztybel]

He estat activista vegà pels drets dels animals durant uns 37 anys. Vaig tenir la sort que la meva formació universitària inclogués l’estudi de l’obra de Tom Regan. Vaig aprofundir en el seu pensament a la Universitat de Toronto en la meva tesi doctoral, “Empathy and Rationality in Ethics”. També vaig tenir el privilegi d’assistir a nombroses conferències en què parlava el professor Regan. Tant en les seves intervencions com en els seus escrits, la sensació era evident: estava aprenent d’un pensador veritablement gran. La qualitat de la seva escriptura destaca en els molts llibres filosòfics que va publicar, i la seva obra clàssica fonamental és The Case for Animal Rights. Admiro profundament les seves obres, però alhora les poso en qüestió, seguint la tradició filosòfica clàssica.

Aquest llibre se situa en la tradició dels drets individuals, tot trencant amb l’antic hàbit cultural de considerar seriosament els drets només per als éssers humans. Qui es prengui seriosament els animals no pot deixar de reconèixer la profunditat de les idees de drets individuals de Regan. Aquesta seriositat és evident en aquest pamflet. Segons Regan, les vides dels animals són importants per a ells mateixos, independentment del seu valor d’ús per als humans. Els animals tenen un valor independent: no són simplement eines o recursos. El que els succeeix els importa, com observa el Dr. Regan. A més, cada animal té per igual una vida que pot millorar o empitjorar per a cadascun, i per tant mereix drets iguals. Regan proposa, doncs, estendre els principis de justícia per incloure també els animals, i els atorguem el dret fonamental al respecte — del qual se’n deriven tots els altres drets. Aquest enfocament dels drets individuals continua sent d’una importància cabdal, i no es veu afeblit ni tan sols pel menyspreu cap als drets humans, que ara és cada cop més influent en els afers globals.

A més dels drets individuals dels animals, que Regan defensa de manera memorable i contundent, el pamflet conté allò que jo anomeno “idees ressonants”: temes que ressonen amb les persones que es prenen seriosament els drets i el respecte. Són punts que Regan destaca i que haurien de fer reflexionar tothom. Ni les dones ni les persones negres existeixen per servir els altres, ni tampoc els animals. Ningú amb principis accepta la “discriminació arbitrària”, els prejudicis injustos o l’egoisme. Aquestes idees toquen acords comuns amb aquells que, després de la mort de Regan el 2017, entenen que no tenim dret a renunciar als drets. Quan el món es torna més dur, la nostra determinació moral també ha d’endurir-se. El Dr. Regan hi estaria d’acord.

A més, escriure un pamflet anomenat “La” Filosofia dels Drets dels Animals no implica que el treball de Regan sigui perfecte o universalment aplicable per sempre. Encara hi ha qüestions morals fonamentals. Regan no hauria estat d’acord amb la Llei de Benestar Animal de Suècia de 1988, que va intentar introduir reformes importants contra la ramaderia industrial de porcs, entre altres mesures. Les truges ja no estaven confinades per a la lactància forçada. Tot i això, amb la nova Llei, els porcs en general han de tenir llibertat de moviment en lloc de compartiments estrets, accés a palla i altres llocs per estirar-se, allotjament en grup per acabar amb la separació i l’aïllament d’aquests animals altament socials, i ja no se’ls tallava la cua ni les dents, tot i que les pràctiques de castració continuaven. Malgrat això, aquestes mesures van eliminar grans patiments. Cal dir que Suècia no va prohibir totes les formes de ramaderia industrial. No s’haurien d’haver abordat els patiments i les morts concretes dels animals a Suècia en aquell moment d’aquella manera, malgrat les deficiències reals de la llei? En general, els animals moren molt més en l’agricultura intensiva. Les taxes de mortalitat poden arribar fins al 15% mentre encara es maximitzen els guanys. Encara podem continuar decidits a introduir els drets dels animals quan el món finalment estigui preparat per a tal estat de coses. Ara és una sort per als afortunats “animals de dins” quan prosperen protegits pels nobles ideals de drets dels animals en llars activistes i santuaris. No obstant això, és atroç quan els desafortunats “animals de fora” pateixen injustament les atrocitats absolutes de la ramaderia industrial.

Regan escriu sobre la importància de la compassió, l’empatia i la simpatia en aquest pamflet. Però The Case for Animal Rights reflecteix millor la frase següent, que també apareix en el pamflet: “La filosofia dels drets dels animals exigeix només que es respecti la lògica”. Regan no emfatitza la cura en el seu llibre insígnia, tal com critiquen molts feministes. Ara algú podria fàcilment estar d’acord que Regan és completament coherent des del punt de vista lògic, mentre que gairebé no es preocupa pels animals. Això deixaria els animals pràcticament sense cap benefici. No obstant això, la perspectiva de la cura planteja també qüestions pròpies en l’ètica. Si “reflectim” empàticament algú, com és habitual en l’ètica de la cura, de què serveix això si són corruptes o cruels? Les idees purament lògiques i els sentiments purament simpàtics condueixen tots dos a problemes morals. Podem fer-ho millor amb una única filosofia coherent?

I quins “animals” compten en els drets dels animals? Regan mereix molts aplaudiments en aquest aspecte. Regan és savi en defensar drets per als gossos, però no drets per a les amebes. No obstant això, el dolor dels llimacs també s’hauria de considerar, com ell suggereix. En el seu llibre treballa molt dur per justificar la seva postura sobre quins animals compten moralment — els “subjectes d’una vida”, com els anomena — tot i que encara queden qüestions importants per resoldre. No obstant això, amb la filosofia, no és cap obvietat dir que sempre hi ha qüestions importants que plantejar i considerar? Hem d’investigar més llavors, idealment considerant els animals segons un “principi de respecte” semblant al de Regan, tal com ell el formula amb precisió a The Case for Animal Rights...

Dr. David Sztybel

Maberly, Ontario, Canadà

Gener de 2026

Pròleg [Marly Winckler]

El text La filosofia dels drets dels animals, de Tom Regan, publicat originalment el 1989, sistematitza i difon, amb un llenguatge més accessible, la tesi desenvolupada originalment al seu llibre The Case for Animal Rights (1983), una de les formulacions més rigoroses, coherents i exigents de l’ètica dels drets dels animals. L’obra de Regan s’insereix en un debat ja consolidat, en què la publicació de Animal Liberation, de Peter Singer, el 1975, constitueix un punt de referència fonamental. Tant The Case for Animal Rights com la seva síntesi posterior apareixen, per tant, en un context en què la senciència animal, el problema del sofriment i la crítica a l’especisme ja estaven ben establerts en l’àmbit filosòfic.

Regan fa un pas més enllà en formular una teoria dels drets dels animals basada en el concepte de valor inherent i en la noció de “subjectes d’una vida”. Aquesta formulació no es limita a criticar pràctiques especialment cruels, sinó que qüestiona la pròpia legitimitat moral de l’explotació animal com a tal, rebutjant qualsevol tractament que redueixi aquests individus a simples mitjans per a fins humans.

No obstant això, més de tres dècades després de la publicació d’aquest text —i cinquanta anys després d’Animal Liberation— ens trobem davant d’una contradicció històrica incòmoda: mai no s’havia produït tant de coneixement científic i filosòfic en el camp de l’ètica animal, i al mateix temps mai tants animals havien estat explotats a escala industrial com avui. La claredat teòrica ha avançat de manera extraordinària; la consciència social i les estructures polítiques, però, han quedat molt per darrere d’aquest progrés.

Des dels anys 1970, arguments sòlids han establert fermament la senciència animal, han desmuntat l’especisme i han evidenciat la incoherència moral de sistemes basats en la instrumentalització d’éssers sentients. En el pla intel·lectual, la legitimitat ètica de l’explotació animal ha estat profundament sacsejada. Malgrat això, aquesta revolució conceptual no s’ha traduït en una transformació estructural de la societat.

La població en general, tot i estar més informada, continua àmpliament integrada a patrons culturals i alimentaris que depenen de l’explotació animal. El mateix passa amb les elits polítiques, econòmiques, artístiques i religioses, que en la seva majoria han mantingut intactes els seus hàbits, discursos i aliances. El sofriment animal s’ha fet més visible, però no prioritari; més conegut, però no central.

Aquesta bretxa es pot explicar, en part, per l’absència persistent d’educació moral sobre els drets dels animals, que continua sent notablement inusual fins i tot en l’ensenyament superior. És poc probable que els estudiants universitaris rebin qualsevol exposició substancial o sistemàtica a l’ètica animal o a arguments fonamentats en drets; i, per a aquells que finalitzen aquests cursos —o que ni tan sols tenen accés a l’educació postsecundària— aquestes qüestions esdevenen encara més llunyanes. Fora dels cercles acadèmics o dels activistes especialitzats, els arguments basats en els drets dels animals són àmpliament absents dels mitjans tradicionals i del debat públic. Tanmateix, aquesta bretxa es manifesta de manera més contundent en el pla polític-institucional, on, en molts països, els òrgans legislatius estan fortament influïts —i, sovint, a la pràctica, són capturats— per poderosos grups d’interès econòmic, especialment l’agronegoci i el complex agroindustrial. Sectors la viabilitat econòmica dels quals està directament vinculada a l’explotació animal exerceixen influència decisiva sobre eleccions, agendes legislatives i polítiques públiques, reforçant el descompàs entre consciència ètica i transformació estructural.

Aquesta configuració converteix el debat sobre els drets dels animals en un terreny gairebé prohibit, en què les propostes ètiques xoquen frontalment amb interessos econòmics arrelats, cosa que resulta en avenços lents i discontinus. Fins i tot iniciatives com el Dilluns sense Carn, que proposa reduir el consum de productes d’origen animal, esdevenen objecte de reaccions desproporcionades precisament pel seu caràcter simbòlic i educatiu. Aquesta resistència no s’explica per l’impacte pràctic immediat de la proposta, sinó perquè trenca, encara que només sigui per un dia, amb la naturalització de l’explotació i exposa la possibilitat concreta de models alimentaris i culturals alternatius.

Aquest patró de reacció i resistència revela un fet crucial: els avenços ètics en l’àmbit dels drets dels animals encara depenen més de conjuntures històriques excepcionals que no pas d’estructures permanents de justícia. Quan aquestes conjuntures excepcionals s’acaben, el retrocés o l’estancament tendeixen a prevaler. Allò que hauria de constituir una política pública contínua sovint esdevé un episodi aïllat; allò que hauria de ser un dret es converteix en mesura temporal.

És aquí on emergeix una tensió que no podem evitar. Tom Regan té raó en el seu diagnòstic moral; tanmateix, l’experiència històrica suggereix que exigir-ho tot com a condició prèvia per actuar sovint resulta en avançar molt poc — o gairebé res. A això s’afegeix un fenomen recurrent en els moviments polítics i ètics: crítiques dirigides no a opositors externs, sinó a iniciatives de transició provinents del propi camp dels drets dels animals. Lluny de reforçar la causa de la defensa animal, aquestes dinàmiques tendeixen a fragmentar encara més un moviment ja políticament feble, transformant convergències potencials en dissensos interns, debilitant la capacitat d’acció col·lectiva i desaprofitant oportunitats significatives de construir un terreny comú per ajudar efectivament els animals.

Davant d’això, la pregunta es torna inevitable: hem d’abstenir-nos d’actuar mentre no sigui possible fer-ho tot d’una sola vegada? Per a Regan, les reformes graduals tendeixen a prolongar la injustícia en legitimar estructures que haurien de ser abolides. L’experiència històrica, però, suggereix que suspendre o deslegitimar accions eficaces, mesurables i políticament transformadores en nom de la puresa de l’ideal significa, en la pràctica, acceptar la continuïtat integral del dany que es diu combatre.

Mantenir l’abolició de l’ús i de l’explotació dels animals com a horitzó normatiu és fonamental. Però confondre horitzó amb condició immediata d’acció pot convertir la coherència ètica en paràlisi política. Entre acceptar la injustícia tal com és i exigir-ne l’abolició immediata, existeix un camí intermedi. Al llarg d’aquest camí —imperfet, disputat, gradual— les persones canvien els seus hàbits i la mateixa manera com els animals són percebuts comença a transformar-se. Aquest recorregut no relativitza la injustícia de l’explotació animal; només reconeix que un argument moral, per correcte que sigui, no es converteix automàticament en canvi històric. Transformacions d’aquest tipus depenen de disputes polítiques concretes. Deslegitimar aquest espai de transició no accelera la llibertat animal; només prolonga l’estat actual.

Cada àpat sense productes d’origen animal servit en una escola pública no és un gest trivial. Es tracta d’una experiència concreta que educa el paladar, normalitza alternatives, desplaça referències culturals i amplia el camp del possible. Això no substitueix l’abolició de l’explotació animal — però prepara el terreny perquè deixi de semblar impensable. Rebutjar mesures de transició efectives en nom de la puresa teòrica significa negar ajuda concreta als animals que sofreixen en el present — una postura que difícilment acceptaríem quan es tracta d’injustícies comeses contra éssers humans. Aquest doble estàndard revela un biaix especista i un distanciament de la realitat viscuda pels mateixos animals.

El text de Tom Regan continua sent un far ètic indispensable en afirmar amb claredat que l’explotació animal és una injustícia que cal abolir, i no només reformar. En el pla moral, el seu diagnòstic és inequívoc; en el pla històric i polític, però, la claredat de l’ideal no es tradueix automàticament en transformació social. Entre l’afirmació del principi i el canvi efectiu de les pràctiques cal construir ponts, encara que siguin provisionals i imperfectes. Negar-se a construir aquestes mediacions en nom de la coherència absoluta pot preservar la integritat del discurs moral, però no altera polítiques públiques, pràctiques socials ni redueix el sofriment real i immediat de milers de milions d’animals.

Marly Winckler

Florianópolis, Brasil

Gener de 2026

--------

La filosofia

dels drets dels animals

Tom Regan

La posició dels drets dels animals

Els altres animals que els humans mengen, utilitzen en la ciència, cacen, atrapen i exploten de diverses maneres, tenen una vida pròpia que és important per a ells independentment de la seva utilitat per a nosaltres. No només són al món, en són conscients. El que els passa els importa. Cadascun té una vida que pot millorar o empitjorar per a si mateix.

Aquesta vida inclou una varietat de necessitats biològiques, individuals i socials. La satisfacció d’aquestes necessitats és una font de plaer, la seva frustració o abús, una font de dolor. En aquests aspectes fonamentals, els animals no humans en laboratoris i en granges, per exemple, són el mateix que els éssers humans. I és per això que l’ètica del nostre tracte amb ells, i entre nosaltres, ha de reconèixer els mateixos principis morals fonamentals.

Al seu nivell més profund, l’ètica humana es basa en el valor independent de l’individu: El valor moral de qualsevol ésser humà no s’ha de mesurar per com n’és d’útil aquella persona, per avançar els interessos d’altres éssers humans. Tractar els éssers humans de maneres que no honren el seu valor independent és violar el més bàsic dels drets humans: el dret de cada persona a ser tractada amb respecte.

La filosofia dels drets dels animals exigeix només que es respecti la lògica. Perquè qualsevol argument que expliqui de manera plausible el valor independent dels éssers humans implica que altres animals tenen aquest mateix valor, i el tenen igualment. I qualsevol argument que expliqui de manera plausible el dret dels humans a ser tractats amb respecte també implica que aquests altres animals tenen aquest mateix dret, i també el tenen igualment.

És cert, per tant, que les dones no existeixen per servir els homes, els negres per servir els blancs, els pobres per servir els rics, o els febles per servir els forts. La filosofia dels drets dels animals no només accepta aquestes veritats, insisteix en elles i les justifica. Però aquesta filosofia va més enllà. En insistir i justificar el valor independent i els drets d’altres animals, dóna raons científicament informades i moralment imparcials per negar que aquests animals existeixin per servir-nos.

Un cop s’ha reconegut aquesta veritat, és fàcil entendre per què la filosofia dels drets dels animals és intransigent en la seva resposta a cada injustícia que es fa patir als altres animals. No són gàbies més grans i més netes el que demana la justícia en el cas dels animals utilitzats en la ciència, per exemple, sinó gàbies buides; no pas l’agricultura animal “tradicional”, sinó un final complet de tot comerç de carn d’animals morts; no la caça i la captura “més humanes”, sinó l’erradicació total d’aquestes pràctiques barbàries.

Perquè quan una injustícia és absoluta, cal oposar-s’hi absolutament. No era l’esclavitud “reformada” el que exigia la justícia, no el treball infantil “reformat”, no la subjugació “reformada” de les dones. En cadascun d’aquests casos, l’abolició era l’única resposta moral. Simplement reformar la injustícia absoluta és perllongar la injustícia.

La filosofia dels drets dels animals exigeix aquesta mateixa resposta —l’abolició— en resposta a l’explotació injusta d’altres animals. No són els detalls de l’explotació injusta el que s’ha de canviar. És l’explotació injusta mateixa la que s’ha d’acabar, ja sigui a la granja, al laboratori o en estat salvatge, per exemple. La filosofia dels drets dels animals no demana res més, però tampoc no es conformarà amb res menys.

RAONS PER

ALS DRETS DELS ANIMALS

I LES SEVES EXPLICACIONS

La filosofia dels drets dels animals és racional.

Explicació: No és racional discriminar arbitràriament. I la discriminació contra els animals no humans és arbitrària.

És incorrecte tractar els éssers humans més febles, especialment aquells que manquen d’una intel·ligència humana normal, com a “eines” o “recursos renovables” o “models” o “mercaderies”. No pot ser correcte, per tant, tractar altres animals com si fossin “eines”, “models” i semblants, si la seva psicologia és tan rica com (o més rica que) la d’aquests humans. Pensar el contrari és irracional.

“Descriure un animal com un sistema fisicoquímic d’extrema complexitat és sens dubte completament correcte, excepte que s’oblida de l’‘animalitat’ de l’animal.”

— E. F. Schumacher

La filosofia dels drets dels animals és científica.

Explicació: La filosofia dels drets dels animals és respectuosa amb la nostra millor ciència en general i amb la biologia evolutiva en particular. Aquesta última ensenya que, en paraules de Darwin, els humans difereixen de molts altres animals “en grau, no en essència”. Qüestions de traçar línies a banda, és obvi que els animals utilitzats en laboratoris, criats per a l’alimentació i caçats per plaer o atrapats per benefici, per exemple, són psicològicament parents nostres. Això no és fantasia, això és fet, provat per la nostra millor ciència.

2	“No hi ha cap diferència fonamental entre els humans i els mamífers superiors en les seves facultats mentals.” — Charles Darwin

La filosofia dels drets dels animals és imparcial.

Explicació: Els racistes són persones que pensen que els membres de la seva raça són superiors als membres d’altres races simplement perquè els primers pertanyen a la seva raça (la raça “superior”). Els sexistes creuen que els membres del seu sexe són superiors als membres del sexe oposat simplement perquè els primers pertanyen al seu sexe (el sexe “superior”). Tant el racisme com el sexisme són paradigmes d’intolerància injustificada. No hi ha cap sexe o raça “superior” o “inferior”. Les diferències racials i sexuals són diferències [socials i] biològiques, no morals.

El mateix és cert de l’especisme — la visió que els membres de l’espècie Homo sapiens són superiors als membres de qualsevol altra espècie simplement perquè els éssers humans pertanyen a la pròpia espècie (la “superior”). Perquè no hi ha cap espècie “superior”. Pensar el contrari és ser no menys prejudiciós que els racistes o els sexistes.

“Si pots justificar matar per menjar carn, pots justificar les condicions del gueto. Jo no puc justificar cap de les dues coses.”

— Dick Gregory

La filosofia dels drets dels animals és justa.

Explicació: La justícia és el principi més alt de l’ètica. No hem de cometre o permetre injustícies perquè pugui venir el bé, no violar els drets dels pocs perquè els molts puguin beneficiar-se. L’esclavitud va permetre això. El treball infantil va permetre això. La majoria d’exemples d’injustícia social permeten això. Però no la filosofia dels drets dels animals, el principi més alt de la qual és el de la justícia: Ningú no té dret a beneficiar-se com a resultat de violar els drets d’un altre, tant si aquest “altre” és un ésser humà com algun altre animal.

4	“Les raons per a la intervenció legal a favor dels nens s’apliquen no menys fortament al cas d’aquells esclaus desafortunats — els (altres) animals.” — John Stuart Mill

La filosofia dels drets dels animals és compassiva.

Explicació: Una vida humana plena exigeix sentiments d’empatia i simpatia — en una paraula, compassió per les víctimes de la injustícia, tant si les víctimes són humans com altres animals. La filosofia dels drets dels animals demana, i la seva acceptació fomenta el creixement de, la virtut de la compassió. Aquesta filosofia és, en paraules de Lincoln, “el camí d’un ésser humà complet”.

“La compassió en acció pot ser la gloriosa possibilitat que podria protegir el nostre planeta superpoblat i contaminat...”

— Victoria Moran

La filosofia dels drets dels animals és altruista.

Explicació: La filosofia dels drets dels animals exigeix un compromís de servir aquells que són febles i vulnerables — aquells que, tant si són humans com altres animals, manquen de l’habilitat de parlar per si mateixos o defensar-se, i que necessiten protecció contra l’avarícia i la insensibilitat humanes. Aquesta filosofia requereix aquest compromís, no perquè sigui del nostre propi interès donar-lo, sinó perquè és correcte fer-ho. Aquesta filosofia, per tant, demana, i la seva acceptació fomenta el creixement de, servei altruista.

6	“Necessitem una filosofia moral en què el concepte d’amor, tan rarament mencionat ara pels filòsofs, pugui tornar a ser central.” — Iris Murdoch

La filosofia dels drets dels animals és individualment satisfactòria.

Explicació: Totes les grans tradicions en ètica, tant seculars com religioses, emfatitzen la importància de quatre coses: coneixement, justícia, compassió i autonomia. La filosofia dels drets dels animals no és una excepció. Aquesta filosofia ensenya que les nostres eleccions han d’estar basades en el coneixement, han de ser expressives de compassió i justícia, i han de ser fetes lliurement. No és fàcil aconseguir aquestes virtuts, o controlar les inclinacions humanes cap a l’avarícia i la indiferència. Però una vida humana completa és impossible sense elles. La filosofia dels drets dels animals tant demana, com la seva acceptació fomenta el creixement de, la realització personal individual.

“La humanitat no és un precepte extern mort, sinó un impuls viu des de dins; no auto-sacrifici, sinó auto-realització.”

— Henry Salt

La filosofia dels drets dels animals és socialment progressista.

Explicació: L’impediment més gran per a la prosperitat de la societat humana és l’explotació d’altres animals a mans humanes. Això és cert en el cas de dietes poc saludables, de la confiança habitual en el “model animal complet” en la ciència, i de les moltes altres formes que pren l’explotació animal. I no és menys cert de l’educació i la publicitat, per exemple, que ajuden a insensibilitzar la psique humana a les demandes de la raó, la imparcialitat, la compassió i la justícia. De totes aquestes maneres (i més), les nacions romanen profundament endarrerides perquè no serveixen els veritables interessos dels seus ciutadans.

8	“La grandesa d’una nació i el seu progrés moral es poden mesurar per la manera com es tracten els seus animals.” — Mahatma Gandhi

La filosofia dels drets dels animals és ecològicament sàvia.

Explicació: La causa principal de la degradació ambiental, incloent l’efecte hivernacle, la contaminació de l’aigua i la pèrdua tant de terres cultivables com de sòl superficial, per exemple, es pot rastrejar fins a l’explotació dels animals. Aquest mateix patró existeix en tota l’àmplia gamma de problemes ambientals, des de la pluja àcida i l’abocament d’aigües residuals tòxiques a l’oceà, fins a la contaminació de l’aire i la destrucció de l’hàbitat natural. En tots aquests casos, actuar per protegir els animals afectats (que són, al cap i a la fi, els primers a patir i morir per aquests mals ambientals), és actuar per protegir la terra.

“Fins que no establim un sentit de parentiu entre la nostra pròpia espècie i aquells companys mortals que comparteixen amb nosaltres el sol i l’ombra de la vida en aquest planeta agonitzant, no hi ha esperança per a altres espècies, no hi ha esperança per al medi ambient, i no hi ha esperança per a nosaltres mateixos.”

— Jon Wynne-Tyson

La filosofia dels drets dels animals és pacífica.

Explicació: La demanda fonamental de la filosofia dels drets dels animals és tractar els humans i els altres animals amb respecte. Per fer això cal que no danyem ningú només perquè nosaltres mateixos o altres puguin beneficiar-se. Aquesta filosofia, per tant, està totalment oposada a l’agressió militar. És una filosofia de pau. Però és una filosofia que estén la demanda de pau més enllà de les fronteres de la nostra espècie. Perquè hi ha una guerra que s’està lliurant, cada dia, contra innombrables milions d’animals no humans. Defensar veritablement la pau és oposar-se fermament a l’especisme. És ingenu creure que pot haver-hi “pau al món” si no aconseguim portar pau al nostre tracte amb altres animals.

10	“Si per algun miracle en tota la nostra lluita la terra s’estalvia de la catàstrofe nuclear, només la justícia per a cada ésser viu salvarà la humanitat.” — Alice Walker

RAONS CONTRA

ELS DRETS DELS ANIMALS

I LES SEVES RESPOSTES

Esteu equiparant animals i humans, quan, de fet, els humans i els animals difereixen enormement.

Resposta: No estem dient que els humans i altres animals siguin iguals en tots els aspectes. Per exemple, no estem dient que els gossos i els gats puguin fer càlcul, o que els porcs i les vaques gaudeixin de la poesia. El que estem dient és que, com els humans, molts altres animals són éssers psicològics, amb un benestar experiencial propi. En aquest sentit, nosaltres i ells som els mateixos. En aquest sentit, per tant, malgrat les nostres moltes diferències, nosaltres i ells som iguals.

1	“Tots els arguments per demostrar la superioritat de l’home no poden trencar aquest fet dur: en el patiment, els animals són els nostres iguals.” — Peter Singer

Esteu dient que cada humà i cada altre animal té els mateixos drets, cosa que és absurda. Les gallines no poden tenir el dret de votar, ni els porcs poden tenir dret a l’educació superior.

Resposta: No estem dient que els humans i altres animals sempre tinguin els mateixos drets. Ni tan sols tots els éssers humans tenen els mateixos drets. Per exemple, les persones amb desavantatges mentals greus no tenen dret a l’educació superior. El que estem dient és que aquests i altres humans comparteixen un dret moral bàsic amb altres animals — és a dir, el dret a ser tractats amb respecte.

“És el destí de cada veritat ser objecte de ridícul quan es proclama per primera vegada.”

— Albert Schweitzer

Si els animals tenen drets, llavors també els vegetals, cosa que és absurda.

Resposta: Molts animals són com nosaltres: tenen un benestar psicològic propi. Com nosaltres, per tant, aquests animals tenen dret a ser tractats amb respecte. D’altra banda, no tenim cap raó, i certament cap de científica, per creure que les pastanagues i els tomàquets, per exemple, aporten una presència psicològica al món. Com tots els altres vegetals, les pastanagues i els tomàquets manquen de res que s’assembli a un cervell o sistema nerviós central. Perquè són deficients en aquests aspectes, no hi ha raó per pensar en els vegetals com a éssers psicològics, amb la capacitat d’experimentar plaer i dolor, per exemple. És per aquestes raons que es pot afirmar racionalment drets en el cas dels animals i negar-los en el cas dels vegetals.

3	“L’argument per als drets dels animals només depèn de la necessitat de sensibilitat.” — Andrew Linzey

On traçeu la línia? Si els primats i els rosegadors tenen drets, llavors també els llimacs i les amebes, cosa que és absurda.

Resposta: Sovint no és fàcil saber exactament on “traçar la línia”. Per exemple, no podem dir exactament quina edat ha de tenir algú per ser vell, o quina alçada ha de tenir algú per ser alt. No obstant això, podem dir, amb certesa, que algú que té vuitanta-vuit anys és vell, i que una altra persona que fa 2,16 metres és alta. De manera semblant, no podem dir exactament on traçar la línia quan es tracta d’aquells animals que tenen una psicologia. Però podem dir amb absoluta certesa que, allà on es traça la línia sobre bases científiques, els primats i els rosegadors són a un costat (el costat psicològic), mentre que els llimacs i les amebes són a l’altre, la qual cosa no vol dir que els puguem destruir irreflexivament.

“En les relacions dels humans amb els animals, amb les flors, amb tots els objectes de la creació, hi ha tota una gran ètica gairebé no vista encara.”

— Victor Hugo

Però segurament hi ha alguns animals que poden experimentar dolor però manquen d’una identitat psicològica unificada. Atès que aquests animals no tenen dret a ser tractats amb respecte, la filosofia dels drets dels animals implica que els podem tractar de qualsevol manera que triem.

Resposta: És cert que alguns animals, com les gambes i les escopinyes, poden ser capaços d’experimentar dolor però manquen de la majoria d’altres capacitats psicològiques. Si això és cert, llavors els mancaran alguns dels drets que altres animals posseeixen. No obstant això, no pot haver-hi justificació moral per causar dolor a ningú, si és innecessari fer-ho. I atès que no és necessari que els humans mengin gambes, escopinyes i animals semblants, o els utilitzin d’altres maneres, no pot haver-hi justificació moral per causar-los el dolor que acompanya invariablement aquest ús.

5	“La pregunta no és, ‘Poden raonar?’ ni ‘Poden parlar?’ sinó ‘Poden patir?’” — Jeremy Bentham

Els animals no respecten els nostres drets. Per tant, els humans no tenen cap obligació de respectar els seus drets tampoc.

Resposta: Hi ha moltes situacions en què un individu que té drets no pot respectar els drets dels altres. Això és cert dels nadons, els nens petits i les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals. En el seu cas no diem que estigui perfectament bé tractar-los sense respecte perquè no honren els nostres drets. Al contrari, reconeixem que tenim el deure de tractar-los amb respecte, encara que ells no tinguin cap deure de tractar-nos de la mateixa manera.

El que és cert dels casos que impliquen nadons, nens i els altres humans esmentats, no és menys cert dels casos que impliquen altres animals. Certament, aquests animals no tenen el deure de respectar els nostres drets. Però això no esborra ni disminueix la nostra obligació de respectar els seus.

“Arribarà el temps en què persones com jo miraran l’assassinat d’(altres) animals com ara miren l’assassinat d’éssers humans.”

— Leonardo Da Vinci

Déu va donar als humans domini sobre altres animals. És per això que podem fer amb ells el que vulguem, inclòs menjar-los.

Resposta: No totes les religions representen els humans com tenint “domini” sobre altres animals, i fins i tot entre les que ho fan, la noció de “domini” s’hauria d’entendre com a tutela altruista, no poder egoista. Els humans han de ser tan amorosos cap a tota la creació com Déu va ser en crear-la. Si avui estiméssim els animals de la manera com els humans els estimaven al Jardí de l’Edèn, no els menjaríem. Els que respecten els drets dels animals s’han embarcat en un viatge de tornada a l’Edèn — un viatge de tornada a un amor adequat per la creació de Déu.

7	“I Déu va dir: Heus aquí que us he donat tota herba que porta llavor, que hi ha sobre la superfície de tota la terra, i tot arbre en què hi ha fruit d’arbre que porta llavor; us serà per a menjar.” — Gènesi 1:29

Només els humans tenen ànimes immortals. Això ens dóna dret a tractar els altres animals com vulguem.

Resposta: Moltes religions ensenyen que tots els animals, no només els humans, tenen ànimes immortals. No obstant això, fins i tot si només els humans són immortals, això només provaria que nosaltres vivim per sempre mentre que altres animals no. I aquest fet (si és un fet) augmentaria, no disminuiria, la nostra obligació d’assegurar que aquesta —l’única vida que tenen altres animals— sigui tan llarga i tan bona com sigui possible.

“No hi ha religió sense amor, i la gent pot parlar tant com vulgui de la seva religió, però si no els ensenya a ser bons i amables amb altres animals així com amb els humans, tot és un simulacre.”

— Anna Sewell

Si respectem els drets dels animals i no els mengem ni els explotem d’altres maneres, llavors què se suposa que hem de fer amb tots ells? En molt poc temps envairan els nostres carrers i cases.

Resposta: Entre 4 i 5 mil milions d’animals es crien i es sacrifiquen per a l’alimentació cada any, només als Estats Units [aquest nombre va augmentar a més de 9 mil milions d’animals terrestres el 2023; globalment, més de 85 mil milions d’animals terrestres es sacrifiquen per a carn per any, el que equival a més de 2.500 per segon]. La raó d’aquest nombre sorprenentment alt és simple: hi ha consumidors que mengen quantitats molt grans de carn animal. L’oferta d’animals satisfà la demanda dels compradors.

Quan la filosofia dels drets dels animals triomfi, però, i la gent es torni vegetariana, no cal témer que hi haurà milers de milions de vaques i porcs pasturant al mig de les nostres ciutats o als nostres salons. Un cop l’incentiu financer per criar milers de milions d’aquests animals desaparegui, simplement no hi haurà milers de milions d’aquests animals. I el mateix raonament s’aplica en altres casos — en el cas dels animals criats per a la recerca, per exemple. Quan la filosofia dels drets dels animals prevaldrà i aquest ús d’aquests animals cessi, llavors l’incentiu financer per criar milions d’ells també cessarà.

9	“El pitjor pecat cap als nostres companys de criatura no és odiar-los, sinó ser indiferent a ells. Això és l’essència de la inhumanitat.” — George Bernard Shaw

Fins i tot si altres animals tenen drets morals i han de ser protegits, hi ha coses més importants que necessiten la nostra atenció — la fam mundial i l’abús infantil, per exemple, l’apartheid, les drogues, la violència contra les dones i la situació dels sense sostre. Després de resoldre aquests problemes, llavors podem preocupar-nos pels drets dels animals.

Resposta: El moviment dels drets dels animals es presenta com a part de, no apart de, el moviment dels drets humans. La mateixa filosofia que insisteix i defensa els drets dels animals no humans també insisteix i defensa els drets dels éssers humans.

A un nivell pràctic, a més, l’elecció que enfronten les persones reflexives no és entre ajudar humans o ajudar els altres animals. Es pot fer les dues coses. La gent no necessita menjar animals per ajudar els sense sostre, per exemple, com tampoc necessiten usar cosmètics que hagin estat provats en animals per ajudar els nens. De fet, les persones que sí que respecten els drets dels animals no humans, no menjant-los, estaran més sanes, en quin cas realment podran ajudar els éssers humans encara més.

“Estic a favor dels drets dels animals així com dels drets humans. Aquesta és la via d’un ésser humà complet.”

— Abraham Lincoln

--------

Aquest pamflet va ser publicat i distribuït originalment per la Culture & Animals Foundation. Podeu obtenir més informació sobre el seu treball a cultureandanimals.org.

Les observacions entre claudàtors són de l’editor.

Les cites de persones famoses es mantenen com a l’original, encara que moltes d’elles no es poden confirmar com a autèntiques.

Lectures addicionals

La següent llista no és en absolut exhaustiva.

— Sedició a la granja, de Lluís Freixes

— Ànimes entre les dents, de Borja Duñó

— No siguis cruel!, de Borja Duñó

— Origen, de David Serramitjana

— El meu primer diccionari visual vegà, de Escoleta Vegana

— El geni que volia llançar un bou al mar des d’un helicòpter i altres contes antiespecistes

— Per què ens estimem els gossos, ens mengem els porcs i ens vestim amb les vaques, de Melanie Joy (traducció de Ricard Soler Roger)

— Diari d’un activista vegà, de Óscar L. Sánchez (traducció de Ricard Soler Roger)

— Veganisme, de Susana Monteagudo i Catarina Sobral (traducció de Maria Luna Cuberta)

— Les vides dels animals, de J. M. Coetzee (traducció de Concepció Iribarren Donadéu)

— Contra el fet de menjar carn, de Plutarco (traducció de Maria Rosa Llabrés i Ripoll)

Nota biogràfica

El Dr. Tom Regan era un home amable i generós i amic de molts. Un filòsof de professió i vocació, va combinar el rigor acadèmic i l’atenció meticulosa al detall amb la passió contagiosa de la convicció moral. La seva vida i obra es van convertir en la brúixola amb la qual nombroses vides van trobar el seu rumb i continuaran inspirant generacions futures. Com a home jove, la seva pròpia vida va ser transformada per una trobada literària amb Mahatma Gandhi, que va marcar l’inici del seu viatge de menjador de carn a vegà, i a un dels defensors més influents dels animals no humans de la seva generació.

Nascut a Pittsburgh, Pennsilvània, el 28 de novembre de 1938, Tom Regan va exercir com a professor de filosofia a la North Carolina State University durant 34 anys. Va escriure més de vint llibres —incloent The Case for Animal Rights (1983)— i centenars d’articles acadèmics, en els quals va desenvolupar les idees esbossades en el text actual amb gran detall i gran habilitat. La seva autobiografia en dues parts, The Bird in the Cage: A Glimpse of My Life, va ser publicada al segon volum de Between the Species el 1986. A través d’incomptables conferències arreu del món, va ajudar les audiències a veure vaques, porcs, gallines, ovelles, cabres i altres animals no humans com els éssers únics que són — no menys valuosos que tu i jo. Va morir a Raleigh, Carolina del Nord, el 17 de febrer de 2017.

Dr. Rainer Ebert

Houston, Estats Units

Desembre de 2025

Epíleg

Els drets dels animals

Per a mi personalment, l’enfocament de Regan basat en els drets és important. Tant els drets morals (idees) com els drets legals (lleis) construeixen una tanca protectora al voltant de cada individu. Els altres tenen prohibit enderrocar aquesta tanca, independentment del que hagis fet (tal com descriu Regan al seu llibre Empty Cages). Penseu en la persona més malvada que pugueu imaginar (per exemple, Hitler). Matar-la estaria prohibit — pels drets humans. Sí, hauria de ser empresonada la resta de la seva vida per mantenir els altres fora de perill. La idea dels drets humans —fermament establerta després de la Segona Guerra Mundial, almenys en teoria i sovint en la pràctica— és crucial per a la supervivència de la civilització moderna. Per civilització entenc la convivència pacífica i els valors democràtics: discussions, sí; desacords, sí; segrestos, tortures, esclavitud, linxaments, assassinats, execucions — tot això: no.

La idea dels drets dels animals —en el sentit que rebutja tota matança i exigeix el vegetarianisme, no només per compassió personal sinó com a demanda política— es construeix sobre el fonament dels drets humans. Per definició, els drets dels animals inclouen els drets humans.

Hi ha altres idees relacionades que exigeixen respecte pels animals i el vegetarianisme. Personalment les trobo menys útils. El terme “alliberament animal” pretén significar que rebutgem l’opressió i l’explotació dels animals — no que (com va suposar un amic meu horroritzat) proposem simplement obrir totes les gàbies del zoo i contemplar com els tigres i els cocodrils maten tothom. “L’alliberament animal” és una idea de canvi social.

Cal destacar que l’enfocament utilitarista de Peter Singer, presentat al seu llibre Animal Liberation, permet algunes formes d’explotació animal, si són útils per a molts altres. Això va en contra dels drets dels animals. De manera semblant, la idea de rebutjar l’“especisme” —la discriminació dels animals— perquè és injust és lògica. Però no és útil si tractem tothom malament, si ningú no té drets.

Un viatge cap al desconegut?

Si trobeu convincents els arguments de Regan i heu decidit donar suport als drets dels animals, el següent pas lògic és ser vegetarià, o realment, vegà. Com a defensors dels drets dels animals i vegetarians, ens movem en un territori interessant. El terreny és sòlid. Podem estar segurs que les dietes vegetarianes i veganes poden ser saludables i segures. Però ens movem pels marges d’un territori ben explorat, tot sovint endinsant-nos en allò desconegut. Un país vegetarià —i molt menys vegà— encara no existeix a la Terra. Els drets dels animals són moralment convincents (per a molts). També són legalment possibles, però només si una majoria de persones estigués d’acord amb nosaltres. Estem parlant d’una utopia realitzable: sabem com construir-la, però és visionària.

Per canviar on podríem arribar, hem de reconèixer on som ara. És com si entréssim en un territori desconegut o en una metafòrica “selva”. Podria ser perillós. Per què? Perquè el canvi social porta amb si perills i conseqüències imprevistes. Aquest no és un problema exclusiu del “moviment” vegà o pels drets dels animals. És una tràgica lliçó apresa de la lluita pels drets civils i pels drets de les dones. El moviment pels drets dels animals, però, és peculiar. A part de certes religions amb normes alimentàries, és el primer moviment social que exigeix que canviem la nostra dieta. És important destacar que durant moltes dècades, milions de persones ja s’han endinsat en aquest territori vegà “desconegut”. A més, el territori vegà s’ha anat expandint cap a terres abans omnívores.

No obstant això, s’han comès molts errors i s’han après moltes lliçons. Per què no aprofitar aquest “coneixement des de dins” i viatjar amb més comoditat? Corre la veu —i hi estic d’acord— que hi ha dues àrees principals on els problemes sovint apareixen: (1) la nutrició i (2) la vida social.

(1) Nutrició

Els primers llibres que combinaven les idees dels drets dels animals i el vegetarianisme són de finals del segle XIX — en particular, el llibre d’Henry Salt Animals’ Rights de 1892. En aquella època, la ciència de la nutrició tot just estava naixent. Les vitamines, essencials per als humans, es van descobrir durant la primera meitat del segle XX. La primera organització que es va autodefinir com a vegana, la Vegan Society d’Anglaterra, es va fundar el 1944. L’última vitamina en ser descoberta —la vitamina B12— es va aïllar uns quatre anys més tard. Moltes idees sobre nutrició dels llibres vegetarians clàssics del segle XIX s’han repetit en el moviment vegetarià fins avui.

Mentrestant, però, la ciència de la nutrició ha descobert diversos problemes potencials i les seves solucions. Aprofitem aquest coneixement.

Com a científic en nutrició i vegà de llarg recorregut, recomano el següent. Anomenem-los les sis regles d’or de la nutrició vegana:

En lloc de productes animals, mengeu llegums i aliments a base de llegums (per exemple, tofu, llet de soja).

Els llegums són excel·lents fonts de proteïnes, ferro i zinc.

Preneu un suplement de vitamina B12 — tret que consumiu aliments enriquits amb B12 més o menys diàriament.

Preneu uns 10–50 µg per dia O uns 2.000 µg un cop per setmana.

Obteniu prou vitamina D d’un suplement (uns 20–25 µg per dia) o de la llum solar.
Obteniu prou iode de sal iodada, algues marines (per exemple, nori, wakame) o d’un suplement (100–150 µg per dia).
Intenteu consumir regularment una font d’àcids grassos omega-3, per exemple oli de llinosa, oli de colza (canola), nous o llavors de cànem.
Consumiu aliments rics en calci diàriament, per exemple aliments enriquits amb calci, col xinesa, bok choy o bròquil.

Notes:

· Un suplement multinutrient vegà pot ser pràctic ja que conté vitamina B12, vitamina D i iode.

· La vitamina B12 és la més important. La majoria dels ovo-lacto-vegetarians també haurien de prendre un suplement de B12.

· Una dieta saludable inclou molta fruita, verdura, cereals integrals i llegums, així com fruits secs/llavors i olis vegetals saludables.

· Podeu trobar més informació a ivu.org o vegansociety.com.

(2) Vida social

Quan li van preguntar a Donald Watson —l’home que va encunyar la paraula “vegà”— “Què és el que trobes més difícil de ser vegà?”, va respondre: “Bé, suposo que és l’aspecte social”.

Quan us feu vegetarians —i especialment vegans— podeu topar amb “problemes” tant amb omnívors com amb vegans. Alguns omnívors us donaran suport. Però d’altres poden enfadar-se, ofendre’s, irritar-se o adoptar una actitud “defensiva”. Alguns poden intentar culpar la vostra dieta vegana de qualsevol petit problema de salut que tingueu.

L’any 1944, Donald Watson va escriure: “Podem estar segurs que si alguna cosa, fins i tot un gra, aparegués per destorbar la bellesa de la nostra forma física, serà del tot degut, als ulls del món, a la nostra pròpia tonteria per no menjar ‘menjar normal’.”

Conèixer altres vegetarians, vegans i defensors dels drets dels animals pot ser fantàstic. Poden compartir consells, oferir suport moral i sovint són persones meravelloses. No obstant això, estem parlant d’un grup veritablement divers. És probable que conegueu vegans i trobareu que algunes de les seves opinions o trets de personalitat us resulten força “interessants” (com diuen a Anglaterra) o “horribles” (com diem a Alemanya).

És ben sabut que les persones poden ser difícils. Ser vegetarià, vegà o defensor dels drets dels animals pot complicar les coses. Però seguir unes poques regles bàsiques pot facilitar-les. A continuació hi ha alguns consells. Anomenem-los les quatre regles d’or per no perdre el seny:

No prediqueu. Milions de vegans ho han intentat i han fracassat. Opteu per “ensenyar amb l’exemple", intenteu ser un “vegà alegre”, feu servir un “activisme amistós”. Eviteu l’“activisme insistent”.
Coneixeu els vostres límits. Demaneu ser respectats. Respecteu els altres. Tolereu les diferències dels uns amb els altres. No se’n dirien “tolerància” si fos fàcil.
Coneixeu altres vegetarians i vegans — sovint us poden ajudar. No espereu que siguin perfectes ni un “geni en una ampolla”.
Cuideu la vostra salut. No sigueu fanàtics. Res a la vida és coherent al cent per cent.

Quina és la conclusió?

Pel que fa a la nutrició, les dietes veganes poden ser molt saludables però, és clar, una dieta vegana no és automàticament saludable. Els factors clau són assegurar-se d’obtenir els nutrients essencials, especialment la vitamina B12, i que, idealment, centreu la vostra dieta en gran mesura al voltant dels “aliments integrals”. Una pregunta centenària que encara sorgeix de tant en tant és: “Són els humans omnívors anatòmics?” Però des del punt de vista de l’epidemiologia nutricional moderna —estudis de nutrició amb humans— aquesta no és en absolut una pregunta rellevant. Aquesta pregunta també és molt simplificada. La pregunta que cal fer és: Què mostren els estudis amb vegans? Mostren que les dietes veganes poden ser molt saludables.

Pel que fa a l’aspecte social, mai en la història no ha estat tan fàcil, còmode i socialment acceptat ser vegà. En la meva opinió, pot ser una estratègia útil acceptar una “paradoxa ètica”: d’una banda, reclamar els drets dels animals, reconèixer que els drets dels animals exigeixen el vegetarianisme, i que el vegetarianisme conseqüent significa el veganisme — mentre que, d’altra banda, mantenir la visió que tothom té dret a triar la seva pròpia dieta. Lògicament, això pot semblar incoherent. Pot semblar com fer una demanda política pels drets dels animals mentre s’accepta generosament la violació d’aquests drets. Però és una estratègia que pot ajudar els omnívors a “tolerar” les vostres opinions, cosa que us facilita la vida i us pot ajudar —parafrasejant Colleen Patrick Goudreau— a ser un “vegà alegre”. També pot ajudar els animals, perquè construeix ponts cap als drets dels animals en lloc d’aixecar murs.

Personalment m’agrada aquest enfocament. No m’agraden els enfocaments sectaris, de sacrifici propi, d’auto-tortura, de workaholic, d’estil màrtir. En paraules de Mefistòfil, a l’obra de teatre de Goethe de principis del segle XIX Faust: “no cal turmentar-se de manera massa angoixant”. I qui parla és Mefistòfil — una mena de dimoni i esperit nihilista. Si no us agraden els dimonis, recorreu a Donald Watson. Als 94 anys, quan li van preguntar pels seus propis assoliments, va dir: “Essent hedonista, sempre que no em faci mal a mi mateix, a altres persones, als animals o al planeta.”

Dr. Christian Koeder

Ellwangen, Alemanya

Febrer de 2026